Intro

Actualment el transport urbà i públic dins l’àrea urbana de la ciutat d’Alacant s’estructura al voltant de diferents mitjans que interactuen entre ells complementant-se gràcies a la total integració tarifària existent. Estem parlant dels autobusos (urbans i suburbans) i per suposts de la creixent xarxa del TRAM Metropolità d’Alacant.

La ciutat d’Alacant compta amb uns 330.000 habitants en el seu nucli principal i amb 450.000 habitants, podríem dir “de

Panoràmica Port d’Alacant (Jrg85)

facto”, en la seua àrea urbana, és a dir, junt amb els municipis conurbats amb la capital i que podríem dir que formen una primera corona metropolitana. Aquestos municipis que envolten la ciutat serien Sant Vicent del Raspeig, El Campello, Sant Joan d’Alacant i Mutxamel. Per supost estem parlant de casos diferents ja que mentre Sant Vicent està conurbat amb Alacant formant un continu urbà i actuant com un barri més del nord de la ciutat, el cas contrari seria El Campello estant unit a Alacant per mig de la Platja de Sant Joan.

Evidentment no es tracta d’un àrea urbana d’una grandària inabarcable però sí d’un tamany mitjà que ja fa anys va demostrar ser pràcticament caòtica de cobrir (per no dir “impossible”) només amb els autobusos interurbans tot i la seua relativament recent integració amb els urbans de la ciutat. Aquest va ser un dels detonants que va portar la Generalitat Valenciana, ja al voltant de l’any 1998 i 1999, a plantejar la necessitat de dotar tota aquesta àrea urbana d’un sistema de transport integrat, ecològic, ràpid i de gran capacitat que no només responguera ja en eixe moment a les necessitats de la població local sinó també preveient el seu futur augment.

1.- FGV I EL NAIXEMENT DEL TRAM

Va ser per eixe motiu que durant l’agost del 2003 va entrar en servei un primer tram de pocs kilòmetres com a experiment per tal d’avaluar la resposta de la població alacantina davant aquest sistema de transport urbà que fins finals dels anys 60 encara havia estat en funcionament als carrers de la ciutat. Una volta comprovat l’èxit de l’experiència, es va decidir apostar fort pel tramvia, més conegut com a “metro lleuger” en la seua versió moderna, per tal de formar l’espina dorsal del transport alacantí en el futur i deixant els autobusos com a complement de l’anterior amb la missió d’arribar a barris inabarcables pel tramvia.

És així com naix el TRAM, la marca comercial amb la que Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana gestiona els seus serveis a la ciutat d’Alacant. A més no podem oblidar tampoc els rodalies i fins i tot l’antiga línea del Trenet que aplegava fins Dénia, també mitjans de transport sobre rails. Des d’aquell moment la xarxa ha sigut objecte de nombroses actuacions amb la finalitat d’expandir-la per dins el nucli urbà de la capital de la Costa Blanca. Actualment ens trobem en un moment dolç en el qual podem dir que a banda de les recents inauguracions del 2007, en les quals es van inaugurar les primeres estacions soterrades de la ciutat (Mercat i Marq) i el seu primer túnel tramviari, estem a punt d’assistir a un torrent de noves inauguracions en forma de noves línies (L2 fins la universitat), prolongació de línies ja existents (bucle de la L4), licitació d’un nou tram soterrat fins l’aeroport, inauguració de noves estacions soterrades (Plaça dels Estels i més avant l’estació intermodal del TRAM junt a la de Renfe, l’estació de la Gran Vía o la de l’Avinguda d’Oriola), recepció de noves unitats de tramvia, i es suposa (però açò només es suposa)… que també un augment de les freqüències.

La ciutat ha patit nombrosos canvis durant els últims anys fent que el tramvia torne a formar part del seu paissatge urbà. Al principi només era una realitat per als ciutadans que vivien a barris com l’Albufereta, Condomina o Platja de Sant Joan, però ja des de Maig de 2007 amb l’apertura de l’estació del Museu Arquelògic i la del Mercat Central va quedar patent la seua clara vocació d’expandir-se cap al centre de la ciutat primer, l’estació central d’Alacant Terme després i en una última etapa fins l’Aeroport i Elx. Quan això passe, Alacant comptarà amb una secció soterrada d’uns 6-7 kms baix tot el centre de la ciutat que serà utilitzada per vàries línies amb unes freqüències conjuntes en aquest tram de 3 ó 4 minuts. Serà pràcticament com un metro amb l’excepció de què seran tramvies de pis baix i no trens convencionals els que prestaran el servei. Una volta els trens/tramvies entren al túnel pel nord de la ciutat les estacions soterrades que es trobaran seran (per aquest ordre):

MARQ (Museu Arqueològic) — Mercat Central — Plaça dels Estels — Intermodal — Gran Vía — Av. d’Oriola — CC. Porta d’Alacant

L’última d’aquestes estacions estarà ja a cel obert i tindrà 4 vies abans de què els tramvies abandonen el casc urbà per a enfilar la direcció que, travessant la Via Parc, els haurà de portar a l’Aeroport.

No cal dir que l’inauguració en pocs mesos de la L2 fina la universitat tot i ser en superfície marcarà un gran canvi en els costums i fluxos de mobilitat urbana a Alacant.

És per tant la xarxa del TRAM un sistema de transport atípic ja que unix en un mateix nucli urbà serveis de tramvia en superfície, de metro lleuger segregat també en superfície, de metro lleuger soterrat i fins i tot de rodalies mantenint sempre característiques molt atractives de cara al viatger com són el pis baix (andana a un nivell molt baix que facilita l’accés al tramvia per a les PMR), la velocitat, el compliment del temps de viatge i el respecte pel mediambient.

Una volta la xarxa tinga ja acabades totes les línies contemplades per a aquesta primera fase, la de la seua reintroducció a la ciutat, estarem parlant de més de 40 kms només urbans, sense incloure els trajectes de rodalies, que farien d’Alacant una de les ciutats millor comunicades per mitjà d’un sistema de transport ferroviari de gran capacitat i només per darrer d’altres grans ciutats en quant a cobertura del territori urbà. No en va ja en el moment de la seua reintroducció en 2003 va ser la cinquena àrea metropolitana espanyola (per darrere de Madrid, Barcelona, València i Bilbao) en tindre una xarxa d’aquestes característiques.

Són molts els projectes i molts també els rumors, però una volta el TRAM arribe a l’aeroport, la L2 estiga finalitzada, també la L4 i arribe la nova comanda de tramvies Bombardier Flexity Outlook fixada per a 2010, ningú no sap quines seran les noves línies ni projectes. S’especula amb una més que probable línia des de la Intermodal de Renfe fins la universitat passant per la Gran Vía i San Blas però ni tan sols això està clar. També porta molt de temps parlant-se sobre l’arribada d’un ramal del TRAM a Sant Joan i Mutxamel, però actualment les dues línies estan sent estudiades i fins i tot podrien finalment ser servides per un nou concepte de transport ja implantat a la ciutat de Castelló. Aquest sistema seria bàsicament un vehicle guiat i per plataforma reservada que arreplegaria energia elèctrica d’una mena de catenària per mig de dues pèrtigues i que en cas de ser necessari podria operar sense conductor.

2.- AUTOBUSOS DEL TAM

Per altre costat i donant també servei a l’àrea urbana formada per Alacant i els nuclis de població que l’envolten, trobem el TAM o Transport Alacant Metropolità que unix el centre i els diferents barris de la ciutat amb tots aquestos pobles de les rodalies. Aquestos serveis interurbans estan totalment integrats amb els dels autobusos urbans i fins i tot son percebuts per l’alacantí com a part de la seua pròpia xarxa d’autobusos urbans ja que en molt casos són utilitzats per a desplaçaments dins la mateixa ciutat.

Mentre que el color típic i característic dels autobusos urbans és el roig (com a altres moltes ciutats: Barcelona, Madrid, València, Bilbao, etc), el dels interurbans és blau i blanc i poden trobar-se en qualsevol carrer de la ciutat indistintament amb els rojos.

Junts formen una xarxa d’unes 40 línies que donen servei a una població de més o menys mig millió d’habitants, transportant de forma anual al voltant de 38 millions d’usuaris (quasi una mitja de 100.000 passatgers diaris).

Aquesta xarxa urbana d’autobusos té més de 150 unitats que en els últims anys han estat en constant renovació i que en l’actualitat està formada majoritàriament per noves unitats de la marca Mercedes Citaro en diferents versions. També hi ha unitats MAN i altres models de Mercedes més antics.

Un dels projectes en el que s’està treballant i que s’espera portar a terme només es puga és la posada en funcionament dels anomenats “Carrils Express” per als autobusos. Actualment ja existixen a la ciutat els anomenats “carril bus” però a sovint no són respectats pels cotxes i la seua eficàcia està més que en entredit. En el cas d’aquestes noves “vies express” per dins la ciutat s’afavoriria el pas de l’autobús donant-li prioritat i aconseguint unes velocitats comercials molt properes a les dels tramvies.

Els autobusos del TAM venen utilitzant des de fa més d’un any els títols de transport multiviatge sense contacte amb un notable èxit ja que a més de facilitar les cancel·lacions en accedir als vehicles també es facilita la intermodalitat a l’hora de fer un transbord als tramvies del TRAM. Pareix que la Generalitat Valenciana no descarta fer que finalment, encara que siga en un futur llunyà, també els rodalies de l’Àrea Metropolitana siguen accesibles mitjançant aquestes tarjetes multiviatge integrades.

3.- SERVEIS DE RODALIES RENFE

A nivell metropolità, l’Àrea d’Alacant-Elx amb uns 750,000 habitants i sent una de les més grans i poblades del país, gaudix de dues línies de rodalies que unixen els seus dos nuclis més grans, Alacant i Elx. Parlem del nucli de rodalies conegut com a “d’Alacant-Múrcia” que compta amb 3 línies, amb una d’elles (la C2) discurrint només per l’interior de la Regió de Múrcia.

Pel contrari la línia C1 és un eix fundamental dins la província d’Alacant permitint diàriament que molta gent puga accedir tant a Alacant com a Elx des de poblacions més al sud com Oriola, Albatera, etc. Tot i que les condicions de manteniment de la línea i les seues freqüències no són les més adients, existix un compromís per part del govern central de portar a terme la duplicació de la via, la seua electrificació, l’augment de freqüències i fer arribar aquesta línea a la nova terminal que s’està construint a l’Aeroport Internacional d’Alacant i que s’espera estiga operativa per a l’any 2010.

Des de fa menys de 2 anys està en funcionament la més curta de totes les línies de rodalies, la C3 que unix l’estació d’Alacant-Terme amb la de Sant Vicent Centre passant pel campus de la Universitat d’Alacant. El seu problema principal és que ambdues parades, tant la de la Universitat com la de Sant Vicent Centre, estan lluny del campus (existix un servei d’autobús llançadera per tal d’accedir-hi) i del centre del nucli urbà respectivament, fent que fins ara el seu ús no puga ser majoritari. Com a conseqüència d’això les freqüències són escases i el servei es presta amb les mateixes unitats dièsel de la línia C1 a Múrcia tot i estar ja tot el traçat fins Sant Vicent electrificat.

Aquesta línea està pendent de l’arribada del tren d’alta velocitat AVE a la ciutat d’Alacant (previsiblement el 2012) per tal d’allargar el seu recorregut ja electrificat fins a pobles com Elda/Petrer i Villena que de segur faran que la demanda augmente notablement i també les seues freqüències.